L'aiguille en fête.

He fet unes fotos del que vaig comprar a París quan vàrem anar a la fira "l'Aiguille en fête". Tot i anar-hi el dia que començava la fira, el dijous 12 de febrer, hi havia una gentada terrible. No vaig poder tirar fotos a l'interior de la fira, perquè quan veien la càmara la gent dels stands hi posaven mala cara, suposo que per por de que et copiïs els models.

Aquesta cistella és per posar-hi les labors, a tot el voltant s'hi fa punt de creu...

...unes lletres que diuen Ouvrage, uns fils, un catronet amb agulles...

L'explicació de la cistella i el punt de creu sortirà en el pròxim "De fil a l'aiguille", això era un avançament especial per a la fira.

Més compres, un camí de taula de llí i lletres estampades en vermell.

 

Aquesta lletera amb flors (vull fer una col.lecció de lleteres, ja tinc la primera)

Un drap de cuina de llí i ratlles taronjes (tinc la cuina pintada taronja)

Uns botons  platejats, encara que a la foto semblin daurats, i aquestes agulles imperdibles que semblen antigues, ja feia temps que les volia les agulles però aquí no les trobava, el problema va ser decidir quines em quedava perquè en aquest stand les tenien de totes mides.

 

Aquesta roba estampada imita el punt de creu , la foto no li fa justícia, s'ha de veure. 

         

 Jo només en tinc una de la col.lecció, però totes són precioses. Barrejen flors amb abecedaris, quadrats, lletres... de color blau, vermell o verd i fons cru.

I l'última compra: unes cintes, com sempre no sabia quines triar de tantes que n'hi havia que m'agradaven i el millor de tot, aquestes agulles d'estendre roba a l'estil francès, que jo les veig a tots els blogs francesos i em feien molta, molta enveja , ara jo també les tinc!

 

Per acabar, em va agradar molt la fira, val la pena sortir  i veure el que hi ha a fora, no és que estiguem malament aquí, però sempre tinc  la impressió que en patch, punt de creu, llibres i material en general anem a remolc dels altres, a vegades veig coses en blogs francesos o nòrdics que no arriben aquí fins al cap d'un temps o simplement no arriben. 

El que ja no em va agradar tant de la fira va ser la gentada horrible que hi havia, 99% dones carregades amb bosses i empenyent per arribar a la primera fila de l'stand (jo una d'elles) i les cues per anar als únics lavabos que funcionaven, tots els altres lavabos tancats o espatllats, no ho sé.

Però el millor, millor, millor d'anar a la fira van ser les meves companyes, el fart de riure que ens varem fer i trobar en Jaime Cantizano a l'aeroport de BCN quan arribavem de París cansades, escabellades i suades. El noi val molt la pena, és més jove i més prim que a la tele però no tant trempat, més aviat va una mica "sobrat". 

En "Canti" passant seguretat a l'aeroport de BCN, aprecieu la foto en el que val, un guàrdia civil em va dir que "no se pueden tirar fotos porqué esto es un centro de seguridad". Aclareixo que és un "robado", no un "posado".